Si vas prop del mar...

Si no vas molt de pressa
pels voltants del meu carrer,
veuràs les cases blanques
i un bar que està sempre obert.

Bicicletes que van amunt i avall,
que travessen tot el parc,
una església molt a prop del mar
i carrers amb nom de sant.

Si no vas molt de pressa
i mires al teu voltant,
veuràs portes obertes
que et conviden a passar.

Digue’m si el carrer fa olor de mar,
si fan soroll els finestrons,
si les sirenes sonen cap al tard,
si a les terrasses hi ha coloms.

Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells.

Si no vas molt de pressa
i et pots aturar,
mira’m les seves cares,
si hi veus el temps passar.

Si en els seus ulls hi ha felicitat
i en la pell el seu treball,
si la vida segueix endavant,
com jo la puc recordar.

Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells.

Si vas a prop del mar,
si vas a prop del meu carrer,
si vas a prop del mar,
veuràs la meva gent...

Una cançó preciosa per recordar la meva casa mediterrània i la meva gent allà :)
http://www.goear.com/listen/dde0831/a-prop-del-mar-sau 

Ara ja fa més de mig any que visc a als Països Baixos i no puc estar més contenta d'haver-me atrevit a alçar el vol. Haver triat venir 10 mesos a estudiar a Maastricht ha estat de les millors decisions que he pres a la meva vida. No tinc paraules per descriure tot el cúmul de sensacions que acumulo dins del pit, cada cop que parlo de la meva vida aquí tot el que pugui explicar es queda curt.
La ciutat és sensacional. Després d'aquella sensació de pertinença estranya que vaig sentir a Porto, ara torno a pensar, però més que mai, que la meva ànima està feta per viure aquí. Cada racó de cada carrer és màgic, sento transportar-me en una màquina del temps centenars d'anys enrere; cada dia descobreixo coses noves: no s'acaba mai la vida i alegria d'aquesta ciutat. Els bars estan sempre plens, cada nit pots trobar música en directe en algun lloc del centre, sobretot de jazz, les galeries d'art floreixen pels carrers més insospitats i no tenen por de posar-se de cantó amb la botiga de mobles més rococó i una tendeta petita i tradicional de formatges i potets de confitures.
De tan en tan, sense esperar-t'ho, apareix un canal ben cabalós que si segueixes et porta a patis interiors de grans cases on antics molins d'aigua aprofitaven per generar energia. Tot és verd, marró, gris intens. Els mosquits brunzeixen i fan cercles.

 



Les flors aviat ompliran la ciutat de colors i la gespa i les fulles dels arbres lluiran el verd més intens mentre els forns de pa endolceixen els carrers amb la seva olor de pastissos i forn calent. La gent seguirà amunt i avall, deixant passar les bicicletes apressades i els estudiants més estressats.

Però abans, tornarem a celebrar Carnestoltes, per tercera vegada des de que estic aquí!!! Aquest cop, sembla que és la de debò, la que dura 4 dies seguits i tanquen fins i tot les botigues. La primera en realitat celebraven Saint Marteen, la segona era l’11 del 11 a les 11.11h que iniciaven el període de preparació del Carnestoltes, i el diumenge que ve ja comença la festa pròpiament dita. A la meva agenda torna a sortir una altra festa més endavant, ja esbrinaré de què va!!
Vaig conèixer un holandès en un bar de jazz, d’uns 50 anys, que em va explicar que diumenge havia d’anar a veure la desfilada perquè era increïble, que no calia anar gaire guarnida, només portar alguna cosa estranya. Però que dilluns i dimarts tenia tres opcions: o quedar-me tancada i barrada a casa, o emigrar de la ciutat o bé disfressar-me tota sencera i amb colors cridaners. Altrament, no es podia caminar! Es veu que al Nord del país no ho celebren i al Sud, doncs, n’estan molt orgullosos d’aquesta festa!!
El que em sembla més fascinant és que és molt familiar, grans i petits s’organitzen en associacions d’unes 20 persones i preparen una banda de música i una senyal que els diferencia. És una manera molt original de crear una societat local ben organitzada, en la que tots es coneixen i participen.




Vistes al carrer Maastrichter Smedenstraat, dissabte passat,
 quan unes quantes bandes assajaven la desfilada.



Un artista decorant els vidres d'un bar. Està bastant de moda
canviar la decoració per a cada esdeveniment!!

Que pensi que la meva ànima està molt a gust aquí no vol dir que hagi decidit quedar-m'hi a viure. Tinc ganes de descobrir altres ciutats on pugui sentir-me igual...

Però si no vas molt de pressa, si veus a la meva gent... diga'ls-hi que penso en ells :)