Retorn al blog

Hola a tots :-)

Em sap realment greu no haver seguit escrivint aquest blog, els esdeveniments diaris han estat tants i tant intensos que escriure curiositats o explicar com em va a nivell general sempre ha passat al temut "mañana" de Larra. Amb l'afegit que la meva càmera digital ha deixat de funcionar i m'he quedat sense poder captar i il·lustrar tot el que us volia explicar.
Però com que farem que això no sigui determinant, avui sí, explicaré amb perspectiva els meus primers 3 mesos d'Erasmus a Maastricht i espero que els qui encara us passeu per aquí de tan en tan, us agradi de llegir i volgueu comentar.

Tal i com vaig explicar, he estat estudiant el Minor d'European Studies: vaig aprovar les dues assignatures del primer període (la Idea d'Europa i Tornant a les fonts [quina traducció més dolenta de "Back to the sources"]) i ara estic cursant dues més: Grans Expectacions que tracta sobre la UE, la seva història, organismes, mecanismes de presa de decisions, punts febles etc. i Eines de Negociació, que ja la tinc aprovada (2/3), que consistia en aprendre teoria sobre les negociacions i fer tres simulacres representant un país en diferents comitès de la UE (COREPER i CFSP). A les dues primeres negociacions vaig representar Gran Bretanya, a la pròxima que tractarà sobre Geòrgia representaré Itàlia al Consell Europeu.

D'impressions generals haig de dir que estic molt contenta d'aquesta aventura, no només estic aprenent molt a la universitat i he guanyat vocabulari i fluïdesa en anglès, sinó que sento que estic sent molt autèntica i molt oberta a rebre tot el que el món em pot oferir. He conegut gent fantàstica, molts dels quals marxaran per Nadal i ja no tornaran, però amb els quals desitjo poder mantenir el contacte. Hem celebrat molts sopars internacionals, sobretot amb els meus amics d'Hongria que són un tros de cel.

Aquesta foto és de l'últim sopar, "Catalan dinner", que vem organitzar la Sílvia i jo i on vem preparar dues delicioses truites de patates, pà amb tomàquet, amanida, formatges varis, olivetes i tomàquet amb herbetes... tot rebó!

Els caps de setmana normalment els he aprofitat per viatjar una mica, he estat a Brussel·les (Bèlgica), Aachen, Düsseldorf  i Colònia (Alemanya), la Haia, Rotterdam i Delft (Països Baixos) i Luxemburg. Aquest cap de setmana marxaré a Edimburg a veure al meu amic trotamonde! :)

També he rebut vàries visites que m'han fet molta il·lusió. Al principi em va resultar estrany que el meu "món" de Catalunya pogués mesclar-se amb el meu "món" d'aquí, per mi eren dues realitats molt diferents que tenien la meva percepció com a únic nexe. Compartir els meus carrers, els meus racons i llocs preferits amb aquestes amistats, ha estat com despullar el cor i mostrar directament l'ànima. Estrany al principi, molt reconfortant al cap dels dies.

Viure a Maastricht i fer-ho sola, m'ha donat la oportunitat de coneixe'm molt més i veure en què destino el meu temps lliure. La ciutat és perfecte per això, tot i ser petita i amb ambient de poble, ofereix un gran nombre d'activitats i d'entreteniment que et fan sentir molt acollida. He estat aprenent holandès, fent un curs d'art contemporani, de drets humans, una introducció a la teràpia Chakra... I també he celebrat Carnestoltes l'11 de l'11 a les 11:11 i Sinterklaas el 5 de desembre. També han fet molts festivals de música, pop-rock al Setembre on vaig descobrir Blue velvet, Jazz a l'Octubre-Novembre etc.

I ja gairebé han passat 4 mesos i m'ha passat més ràpid que un sospir. M'hagués agradat haver tingut més temps per escriure cartes a tots els amics i mantenir més l'amistat en la distància, però potser ara era el moment per sentir que començava de nou i desitjar que seguíssiu estimant-me quan tornés per explicar-vos-ho tot. Malauradament per alguns no serà així. D'altra banda he descobert que hi ha personetes amb les qui pots seguir obrint el cor travessant milers de kilòmetres i canvis d'hora, personetes que sents que estan presents encara que no vegis sovint, que pots seguir coneixent i estimant com si estiguèssin ben bé al teu costat.

De moment això és tot!
Vindré per Nadal, espero fer un cafè/xocolata de retrobament amb tots! Fins aviat,


Carla

PD: Si us pregunteu per la passada actualització, vaig veure la pel·lícula "Sylvia" que tracta la tempestuosa vida d'una escriptora nord-americana. Està molt ben interpretada per la Gwyneth Paltrow i em va deixar la sensació que volia saber molt més sobre l'escriptora i la seva obra, així que vaig estar investigant i vaig trobar aquest poema que em va fascinar. Tracta sobre un amor perdut que va dir que tornaria però no ho farà. La meva part preferida és la del final, quan la Sylvia es diu a sí mateixa que millor hauria d'haver estimat a un ocell de Tro (un au de foc en la mitologia índia de Nord Amèrica) perquè almenys a la primavera haguera tornat. Desitjo que us agradi.

Sylvia Plath - Mad Girl's Love Song

"I shut my eyes and all the world drops dead;
I lift my lids and all is born again.
(I think I made you up inside my head.)

The stars go waltzing out in blue and red,
And arbitrary blackness gallops in:
I shut my eyes and all the world drops dead.

I dreamed that you bewitched me into bed
And sung me moon-struck, kissed me quite insane.
(I think I made you up inside my head.)

God topples from the sky, hell's fires fade:
Exit seraphim and Satan's men:
I shut my eyes and all the world drops dead.

I fancied you'd return the way you said,
But I grow old and I forget your name.
(I think I made you up inside my head.)

I should have loved a thunderbird instead;
At least when spring comes they roar back again.
I shut my eyes and all the world drops dead.
(I think I made you up inside my head.)"

¡me debo al público! ;-)

Aquí em teniu, a Kanne, segons després de comprar la bici :-)

Ja tinc bici!

I no és de Maastricht, és de Kanne, un poble belga que està tocant la meva ciutat. Per arribar allà vem agafar un mini-bus i un cop al centre vem buscar el carrer (Bovenstraat: carrer que puja, no confondre amb Onderstraat: que és el mateix carrer però la part final, la que baixa) on un home molt carismàtic, en Paul, venia bicicletes darrera casa seva, en un garatge molt atrotinat.

Em va vendre una bicicleta que estava molt bé per 30 euros, no té marxes ni frena bé la roda de davant, però segueix essent de les millors que he vist. L'home era tan adorable, que apart d'ajustar-nos el seient, posar un 'ring-ring' a tots els manillars i regalar-nos llums de recanvi, va voler treure's una foto amb nosaltres i ens va ensenyar que, dins del garatge, tenia un petit racó on penjava fotos de persones que, com nosaltres, vem comprar-li les bicicletes i li vem caure bé. Fins i tot ens volia convidar a prendre una cervesa!

Però el més màgic de tot, era que en Paul no parlava ni una paraula d'anglès ni francès, però es feia entendre intensament.

Tinc molt clar que quan em robin la bicicleta tornaré a Kanne per comprar-li una de nova a ell.

El camí de tornada el vem fer pedalejant, uns 6 km, passant entre camps verds i sentit el vent xiulant entre els radis de les rodes. Tenir una bicicleta en aquest país és quelcom fantàstic: és un bitllet que et convida a descobrir paisatges, olors, sons... que d'altra manera no hauries pogut experimentar.

I avui començo classes d'holandès! ;-)

Els estudis a Maastricht

A Maastricht Universiteit els estudis segueixen una diferent estructura que a molts d'altres països: en comptes de dos semestres tenen 5 períodes i apliquen un sistema innovador pel que són reconeguts arreu d'Europa: el PBL (Problem-Based Learning). Consisteix en seguir 7 passos per tal de poder profunditzar bé en la matèria:

Discussió preliminar
1. Aclarir conceptes
2. Definir problemes
3. Anàlisi dels problemes, pluja d'idees
4. Classificació sistemàtica de l'anàlisi
5. Formular objectius d'aprenentatge
Estudi individual
6. Estudi individual
Presentació d'informes
7. Discussió
Examen

D'aquesta manera, una assignatura del primer període, com La Idea d'Europa, està dividida en dos: una "conferència conjunta" (Joint Lecture) de 8.30 a 10.30 els dimarts i els divendres, on un professor imparteix classes magistrals davant d'uns 200 alumnes i exposa idees que s'han d'estudiar per l'examen  i després una tutoria d'11 a 13h els mateixos dies, en classes de 15-20 persones on es segueix el sistema PBL.
Dins d'aquestes tutories, tenim un seguit d'assignacions, 11 en total, i en treballem una per classe, on llegim un text, busquem les idees principals, exposem el que no ens ha quedat clar i plantegem unes 5-6 preguntes que ens ajudarien a comprendre-ho millor (eix cronològic de la Història d'Europa, biografia dels autors, perspectives d'anàlisi del concepte "Europa" etc.). Tot el debat va dirigit per un/a Chair (però no Cher de "do you believe in love after love") que ens tocarà ser-ho a tots (a mi el 15 d'Oct. aarg!) i apuntat a la pissarra per un altre alumne (que també ho hauré de fer jo el dia 12 d'Oct).
E cuando arrivo a casa a seguir treballant! Haig de llegir les lectures obligatòries d'aquella assignació (unes 100 pàgines), prendre'n notes i també respondre les preguntes que ens hem plantejat a classe (que no són, precisament, moco de pavo). A més a més, s'ha de dir, que aquestes lectures les haig d'anar a buscar a la biblioteca, perquè no totes estan en el Reader, i és una missió impossible! La biblioteca sempre està plena i malgrat hi hagi 7 còpies d'un mateix llibre i no es puguin treure en préstec, quan arribes no trobes res! Tothom els està fotocopiant en el mateix moment! Has d'anar allà a primera hora del matí (8.30) o bé fer el que estic procurant ara: buscar les lectures per assignacions de setmanes futures.

Però... no acaba aquí la cosa!
Ahir vaig començar l'altre assignatura en la que estic matriculada, Back to the sources (Tornar a les fonts), que només és els dimecres d'11 a 13h, i vaig sortir en estat de xoc: per dimecres de la setmana que ve hem de fer un assaig d'entre 1200 i 1400 paraules sobre la Declaració de Schuman! No sobre la declaració en sí, sinó sobre les fonts que hem fet servir per trobar la original, comparar-la amb altres versions, interpretar perquè hi ha parts modificades, quins arguments estan al rerefons etc. (Lectures obligatòries: 100 pàgines més)

Total, que una cosa està assegurada: o aprendré a gestionar-me el temps, energies i estrès en aquest any o ja no ho faré mai!
Però haig de dir quelcom a favor: estic molt motivada! M'encanta exigir-me tant i veure que, amb molt d'esforç, mica en mica, vaig complint objectius, aprenc i em queden ganes de voler aprendre més!

Us deixo amb una foto del meu escriptori a les 8am d'aquest matí:

Ah! I segueixo sense bici!! jajaja

Maastricht: les bicicletes

És completament espectacular el tema de les bicis a la ciutat, no n'havia vist mai tantes! És el mitjà de transport més utilitzat ja que et permet arribar pràcticament a qualsevol punt de la ciutat en 10 minuts, no contamina i els carrers estan més que preparats per a que circulin. De fet, estic segura que tens més possibilitat de que t'atropelli una bici que un cotxe, ja que, apart que n'hi ha menys, aquests paren 20 metres abans de que tu vagis a creuar i les bicis (o els ciclistes) no tenen, habitualment, cap tipus de consideració.

Aquí podeu observar l'aparcament de bicicletes de l'estació de tren de Maastricht

El curiós de tot plegat, és que malgrat el gran nombre de bicis que hi ha, és pràcticament impossible aconseguir-ne una!! Les noves valen entre 200 i 500 euros i les pots trobar al costat de l'estació de tren i en algun gran supermercat, però les de segona mà només hem trobat una tenda, la de Jules&you (una empresa que ofereix TOTS els serveis que pugui necessitar un estudiant, és increïble, mereix una entrada pròpia que ja faré més endavant), que les venen per uns 50 euros ben atrotinades, sense llums i sense res.

Avui, però, ha vingut un senyor amb un camió ple de bicis a la nostre residència (guesthouse) i les anava traient una a una mentre senyalava a una persona entre la massa i la oferia per un preu determinat (bastant màfies, s'ha de dir, mirava la bici i deia: "aquesta 75" "aquesta 30" "aquesta per un noi petit" "aquesta per la noia rossa" etc.). Un noi català que està estudiant aquí també, el Dani, n'ha comprat una que li faltava un fre, però estem tots ja tan desesperats per una que se l'ha quedat igualment. El senyor de les bicis ha esgotat existències i ha dit que demà en portarà més. Aviam si tinc sort i em toca alguna!

També existeixen altres maneres d'aconseguir una bici, precisament ahir em van explicar que un grup de nois tornava a casa al vespre i un home els hi va oferir una bicicleta per 10 euros. Li van preguntar si en tenia més i va mirar a banda i banda del carrer i els hi va respondre que sí, així que no cal ser molt espavilat per deduir que estava venent una bicicleta robada.

De fet, acabes pensant que tot plegat és un cicle i que no augmenta mai el número de bicis, sinó que es van robant i venent, robant i venent fins l'infinit.

A la Veronkia, la meva amiga búlgara, li han dit que hauria de gastar més diners en la cadena que en la bici. No deixa de ser curiós.

I l'altre qüestió és: com sabràs quina és la teva? Doncs existeix una petita modalitat de tuning bicicletil que consisteix en posar-li bosses de plàstic al darrera, com les alforges dels burros, o bé posar una funda al seient (que mola més si és impermeable per quan plogui). Mireu, mireu:

Bé, demà és la meva primera classe, primer una Joint Lecture a la Facultat de Business i després una tutoria de La Idea d'Europa a la facultat d'Art i Ciències Socials (que seria pròpiament la meva). Ja us aniré explicant més cosetes!! :)