dimecres, 16 de març del 2011
dimarts, 1 de març del 2011
Si vas prop del mar...
Si no vas molt de pressa
pels voltants del meu carrer,
veuràs les cases blanques
i un bar que està sempre obert.
Bicicletes que van amunt i avall,
que travessen tot el parc,
una església molt a prop del mar
i carrers amb nom de sant.
Si no vas molt de pressa
i mires al teu voltant,
veuràs portes obertes
que et conviden a passar.
Digue’m si el carrer fa olor de mar,
si fan soroll els finestrons,
si les sirenes sonen cap al tard,
si a les terrasses hi ha coloms.
Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells.
Si no vas molt de pressa
i et pots aturar,
mira’m les seves cares,
si hi veus el temps passar.
Si en els seus ulls hi ha felicitat
i en la pell el seu treball,
si la vida segueix endavant,
com jo la puc recordar.
Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells.
Si vas a prop del mar,
si vas a prop del meu carrer,
si vas a prop del mar,
veuràs la meva gent...
Una cançó preciosa per recordar la meva casa mediterrània i la meva gent allà :)
http://www.goear.com/listen/dde0831/a-prop-del-mar-sau
Ara ja fa més de mig any que visc a als Països Baixos i no puc estar més contenta d'haver-me atrevit a alçar el vol. Haver triat venir 10 mesos a estudiar a Maastricht ha estat de les millors decisions que he pres a la meva vida. No tinc paraules per descriure tot el cúmul de sensacions que acumulo dins del pit, cada cop que parlo de la meva vida aquí tot el que pugui explicar es queda curt.
La ciutat és sensacional. Després d'aquella sensació de pertinença estranya que vaig sentir a Porto, ara torno a pensar, però més que mai, que la meva ànima està feta per viure aquí. Cada racó de cada carrer és màgic, sento transportar-me en una màquina del temps centenars d'anys enrere; cada dia descobreixo coses noves: no s'acaba mai la vida i alegria d'aquesta ciutat. Els bars estan sempre plens, cada nit pots trobar música en directe en algun lloc del centre, sobretot de jazz, les galeries d'art floreixen pels carrers més insospitats i no tenen por de posar-se de cantó amb la botiga de mobles més rococó i una tendeta petita i tradicional de formatges i potets de confitures.
De tan en tan, sense esperar-t'ho, apareix un canal ben cabalós que si segueixes et porta a patis interiors de grans cases on antics molins d'aigua aprofitaven per generar energia. Tot és verd, marró, gris intens. Els mosquits brunzeixen i fan cercles.
Les flors aviat ompliran la ciutat de colors i la gespa i les fulles dels arbres lluiran el verd més intens mentre els forns de pa endolceixen els carrers amb la seva olor de pastissos i forn calent. La gent seguirà amunt i avall, deixant passar les bicicletes apressades i els estudiants més estressats.
Però abans, tornarem a celebrar Carnestoltes, per tercera vegada des de que estic aquí!!! Aquest cop, sembla que és la de debò, la que dura 4 dies seguits i tanquen fins i tot les botigues. La primera en realitat celebraven Saint Marteen, la segona era l’11 del 11 a les 11.11h que iniciaven el període de preparació del Carnestoltes, i el diumenge que ve ja comença la festa pròpiament dita. A la meva agenda torna a sortir una altra festa més endavant, ja esbrinaré de què va!!
Vaig conèixer un holandès en un bar de jazz, d’uns 50 anys, que em va explicar que diumenge havia d’anar a veure la desfilada perquè era increïble, que no calia anar gaire guarnida, només portar alguna cosa estranya. Però que dilluns i dimarts tenia tres opcions: o quedar-me tancada i barrada a casa, o emigrar de la ciutat o bé disfressar-me tota sencera i amb colors cridaners. Altrament, no es podia caminar! Es veu que al Nord del país no ho celebren i al Sud, doncs, n’estan molt orgullosos d’aquesta festa!!
El que em sembla més fascinant és que és molt familiar, grans i petits s’organitzen en associacions d’unes 20 persones i preparen una banda de música i una senyal que els diferencia. És una manera molt original de crear una societat local ben organitzada, en la que tots es coneixen i participen.
Però si no vas molt de pressa, si veus a la meva gent... diga'ls-hi que penso en ells :)
pels voltants del meu carrer,
veuràs les cases blanques
i un bar que està sempre obert.
Bicicletes que van amunt i avall,
que travessen tot el parc,
una església molt a prop del mar
i carrers amb nom de sant.
Si no vas molt de pressa
i mires al teu voltant,
veuràs portes obertes
que et conviden a passar.
Digue’m si el carrer fa olor de mar,
si fan soroll els finestrons,
si les sirenes sonen cap al tard,
si a les terrasses hi ha coloms.
Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells.
Si no vas molt de pressa
i et pots aturar,
mira’m les seves cares,
si hi veus el temps passar.
Si en els seus ulls hi ha felicitat
i en la pell el seu treball,
si la vida segueix endavant,
com jo la puc recordar.
Si vas a prop del mar,
si veus a la meva gent,
si vas a prop del mar,
digue´ls-hi que penso en ells.
Si vas a prop del mar,
si vas a prop del meu carrer,
si vas a prop del mar,
veuràs la meva gent...
Una cançó preciosa per recordar la meva casa mediterrània i la meva gent allà :)
http://www.goear.com/listen/dde0831/a-prop-del-mar-sau
Ara ja fa més de mig any que visc a als Països Baixos i no puc estar més contenta d'haver-me atrevit a alçar el vol. Haver triat venir 10 mesos a estudiar a Maastricht ha estat de les millors decisions que he pres a la meva vida. No tinc paraules per descriure tot el cúmul de sensacions que acumulo dins del pit, cada cop que parlo de la meva vida aquí tot el que pugui explicar es queda curt.
La ciutat és sensacional. Després d'aquella sensació de pertinença estranya que vaig sentir a Porto, ara torno a pensar, però més que mai, que la meva ànima està feta per viure aquí. Cada racó de cada carrer és màgic, sento transportar-me en una màquina del temps centenars d'anys enrere; cada dia descobreixo coses noves: no s'acaba mai la vida i alegria d'aquesta ciutat. Els bars estan sempre plens, cada nit pots trobar música en directe en algun lloc del centre, sobretot de jazz, les galeries d'art floreixen pels carrers més insospitats i no tenen por de posar-se de cantó amb la botiga de mobles més rococó i una tendeta petita i tradicional de formatges i potets de confitures.
De tan en tan, sense esperar-t'ho, apareix un canal ben cabalós que si segueixes et porta a patis interiors de grans cases on antics molins d'aigua aprofitaven per generar energia. Tot és verd, marró, gris intens. Els mosquits brunzeixen i fan cercles.
Però abans, tornarem a celebrar Carnestoltes, per tercera vegada des de que estic aquí!!! Aquest cop, sembla que és la de debò, la que dura 4 dies seguits i tanquen fins i tot les botigues. La primera en realitat celebraven Saint Marteen, la segona era l’11 del 11 a les 11.11h que iniciaven el període de preparació del Carnestoltes, i el diumenge que ve ja comença la festa pròpiament dita. A la meva agenda torna a sortir una altra festa més endavant, ja esbrinaré de què va!!
Vaig conèixer un holandès en un bar de jazz, d’uns 50 anys, que em va explicar que diumenge havia d’anar a veure la desfilada perquè era increïble, que no calia anar gaire guarnida, només portar alguna cosa estranya. Però que dilluns i dimarts tenia tres opcions: o quedar-me tancada i barrada a casa, o emigrar de la ciutat o bé disfressar-me tota sencera i amb colors cridaners. Altrament, no es podia caminar! Es veu que al Nord del país no ho celebren i al Sud, doncs, n’estan molt orgullosos d’aquesta festa!!
El que em sembla més fascinant és que és molt familiar, grans i petits s’organitzen en associacions d’unes 20 persones i preparen una banda de música i una senyal que els diferencia. És una manera molt original de crear una societat local ben organitzada, en la que tots es coneixen i participen.
 |
| Vistes al carrer Maastrichter Smedenstraat, dissabte passat, quan unes quantes bandes assajaven la desfilada. |
 |
| Un artista decorant els vidres d'un bar. Està bastant de moda canviar la decoració per a cada esdeveniment!! |
Que pensi que la meva ànima està molt a gust aquí no vol dir que hagi decidit quedar-m'hi a viure. Tinc ganes de descobrir altres ciutats on pugui sentir-me igual...
Però si no vas molt de pressa, si veus a la meva gent... diga'ls-hi que penso en ells :)
dilluns, 6 de desembre del 2010
Retorn al blog
Hola a tots :-)
Em sap realment greu no haver seguit escrivint aquest blog, els esdeveniments diaris han estat tants i tant intensos que escriure curiositats o explicar com em va a nivell general sempre ha passat al temut "mañana" de Larra. Amb l'afegit que la meva càmera digital ha deixat de funcionar i m'he quedat sense poder captar i il·lustrar tot el que us volia explicar.
Però com que farem que això no sigui determinant, avui sí, explicaré amb perspectiva els meus primers 3 mesos d'Erasmus a Maastricht i espero que els qui encara us passeu per aquí de tan en tan, us agradi de llegir i volgueu comentar.
Tal i com vaig explicar, he estat estudiant el Minor d'European Studies: vaig aprovar les dues assignatures del primer període (la Idea d'Europa i Tornant a les fonts [quina traducció més dolenta de "Back to the sources"]) i ara estic cursant dues més: Grans Expectacions que tracta sobre la UE, la seva història, organismes, mecanismes de presa de decisions, punts febles etc. i Eines de Negociació, que ja la tinc aprovada (2/3), que consistia en aprendre teoria sobre les negociacions i fer tres simulacres representant un país en diferents comitès de la UE (COREPER i CFSP). A les dues primeres negociacions vaig representar Gran Bretanya, a la pròxima que tractarà sobre Geòrgia representaré Itàlia al Consell Europeu.
D'impressions generals haig de dir que estic molt contenta d'aquesta aventura, no només estic aprenent molt a la universitat i he guanyat vocabulari i fluïdesa en anglès, sinó que sento que estic sent molt autèntica i molt oberta a rebre tot el que el món em pot oferir. He conegut gent fantàstica, molts dels quals marxaran per Nadal i ja no tornaran, però amb els quals desitjo poder mantenir el contacte. Hem celebrat molts sopars internacionals, sobretot amb els meus amics d'Hongria que són un tros de cel.
Els caps de setmana normalment els he aprofitat per viatjar una mica, he estat a Brussel·les (Bèlgica), Aachen, Düsseldorf i Colònia (Alemanya), la Haia, Rotterdam i Delft (Països Baixos) i Luxemburg. Aquest cap de setmana marxaré a Edimburg a veure al meu amic trotamonde! :)
També he rebut vàries visites que m'han fet molta il·lusió. Al principi em va resultar estrany que el meu "món" de Catalunya pogués mesclar-se amb el meu "món" d'aquí, per mi eren dues realitats molt diferents que tenien la meva percepció com a únic nexe. Compartir els meus carrers, els meus racons i llocs preferits amb aquestes amistats, ha estat com despullar el cor i mostrar directament l'ànima. Estrany al principi, molt reconfortant al cap dels dies.
Viure a Maastricht i fer-ho sola, m'ha donat la oportunitat de coneixe'm molt més i veure en què destino el meu temps lliure. La ciutat és perfecte per això, tot i ser petita i amb ambient de poble, ofereix un gran nombre d'activitats i d'entreteniment que et fan sentir molt acollida. He estat aprenent holandès, fent un curs d'art contemporani, de drets humans, una introducció a la teràpia Chakra... I també he celebrat Carnestoltes l'11 de l'11 a les 11:11 i Sinterklaas el 5 de desembre. També han fet molts festivals de música, pop-rock al Setembre on vaig descobrir Blue velvet, Jazz a l'Octubre-Novembre etc.
I ja gairebé han passat 4 mesos i m'ha passat més ràpid que un sospir. M'hagués agradat haver tingut més temps per escriure cartes a tots els amics i mantenir més l'amistat en la distància, però potser ara era el moment per sentir que començava de nou i desitjar que seguíssiu estimant-me quan tornés per explicar-vos-ho tot. Malauradament per alguns no serà així. D'altra banda he descobert que hi ha personetes amb les qui pots seguir obrint el cor travessant milers de kilòmetres i canvis d'hora, personetes que sents que estan presents encara que no vegis sovint, que pots seguir coneixent i estimant com si estiguèssin ben bé al teu costat.
De moment això és tot!
Vindré per Nadal, espero fer un cafè/xocolata de retrobament amb tots! Fins aviat,
Carla
PD: Si us pregunteu per la passada actualització, vaig veure la pel·lícula "Sylvia" que tracta la tempestuosa vida d'una escriptora nord-americana. Està molt ben interpretada per la Gwyneth Paltrow i em va deixar la sensació que volia saber molt més sobre l'escriptora i la seva obra, així que vaig estar investigant i vaig trobar aquest poema que em va fascinar. Tracta sobre un amor perdut que va dir que tornaria però no ho farà. La meva part preferida és la del final, quan la Sylvia es diu a sí mateixa que millor hauria d'haver estimat a un ocell de Tro (un au de foc en la mitologia índia de Nord Amèrica) perquè almenys a la primavera haguera tornat. Desitjo que us agradi.
Em sap realment greu no haver seguit escrivint aquest blog, els esdeveniments diaris han estat tants i tant intensos que escriure curiositats o explicar com em va a nivell general sempre ha passat al temut "mañana" de Larra. Amb l'afegit que la meva càmera digital ha deixat de funcionar i m'he quedat sense poder captar i il·lustrar tot el que us volia explicar.
Però com que farem que això no sigui determinant, avui sí, explicaré amb perspectiva els meus primers 3 mesos d'Erasmus a Maastricht i espero que els qui encara us passeu per aquí de tan en tan, us agradi de llegir i volgueu comentar.
Tal i com vaig explicar, he estat estudiant el Minor d'European Studies: vaig aprovar les dues assignatures del primer període (la Idea d'Europa i Tornant a les fonts [quina traducció més dolenta de "Back to the sources"]) i ara estic cursant dues més: Grans Expectacions que tracta sobre la UE, la seva història, organismes, mecanismes de presa de decisions, punts febles etc. i Eines de Negociació, que ja la tinc aprovada (2/3), que consistia en aprendre teoria sobre les negociacions i fer tres simulacres representant un país en diferents comitès de la UE (COREPER i CFSP). A les dues primeres negociacions vaig representar Gran Bretanya, a la pròxima que tractarà sobre Geòrgia representaré Itàlia al Consell Europeu.
D'impressions generals haig de dir que estic molt contenta d'aquesta aventura, no només estic aprenent molt a la universitat i he guanyat vocabulari i fluïdesa en anglès, sinó que sento que estic sent molt autèntica i molt oberta a rebre tot el que el món em pot oferir. He conegut gent fantàstica, molts dels quals marxaran per Nadal i ja no tornaran, però amb els quals desitjo poder mantenir el contacte. Hem celebrat molts sopars internacionals, sobretot amb els meus amics d'Hongria que són un tros de cel.
 |
| Aquesta foto és de l'últim sopar, "Catalan dinner", que vem organitzar la Sílvia i jo i on vem preparar dues delicioses truites de patates, pà amb tomàquet, amanida, formatges varis, olivetes i tomàquet amb herbetes... tot rebó! |
Els caps de setmana normalment els he aprofitat per viatjar una mica, he estat a Brussel·les (Bèlgica), Aachen, Düsseldorf i Colònia (Alemanya), la Haia, Rotterdam i Delft (Països Baixos) i Luxemburg. Aquest cap de setmana marxaré a Edimburg a veure al meu amic trotamonde! :)
També he rebut vàries visites que m'han fet molta il·lusió. Al principi em va resultar estrany que el meu "món" de Catalunya pogués mesclar-se amb el meu "món" d'aquí, per mi eren dues realitats molt diferents que tenien la meva percepció com a únic nexe. Compartir els meus carrers, els meus racons i llocs preferits amb aquestes amistats, ha estat com despullar el cor i mostrar directament l'ànima. Estrany al principi, molt reconfortant al cap dels dies.
Viure a Maastricht i fer-ho sola, m'ha donat la oportunitat de coneixe'm molt més i veure en què destino el meu temps lliure. La ciutat és perfecte per això, tot i ser petita i amb ambient de poble, ofereix un gran nombre d'activitats i d'entreteniment que et fan sentir molt acollida. He estat aprenent holandès, fent un curs d'art contemporani, de drets humans, una introducció a la teràpia Chakra... I també he celebrat Carnestoltes l'11 de l'11 a les 11:11 i Sinterklaas el 5 de desembre. També han fet molts festivals de música, pop-rock al Setembre on vaig descobrir Blue velvet, Jazz a l'Octubre-Novembre etc.
I ja gairebé han passat 4 mesos i m'ha passat més ràpid que un sospir. M'hagués agradat haver tingut més temps per escriure cartes a tots els amics i mantenir més l'amistat en la distància, però potser ara era el moment per sentir que començava de nou i desitjar que seguíssiu estimant-me quan tornés per explicar-vos-ho tot. Malauradament per alguns no serà així. D'altra banda he descobert que hi ha personetes amb les qui pots seguir obrint el cor travessant milers de kilòmetres i canvis d'hora, personetes que sents que estan presents encara que no vegis sovint, que pots seguir coneixent i estimant com si estiguèssin ben bé al teu costat.
De moment això és tot!
Vindré per Nadal, espero fer un cafè/xocolata de retrobament amb tots! Fins aviat,
Carla
PD: Si us pregunteu per la passada actualització, vaig veure la pel·lícula "Sylvia" que tracta la tempestuosa vida d'una escriptora nord-americana. Està molt ben interpretada per la Gwyneth Paltrow i em va deixar la sensació que volia saber molt més sobre l'escriptora i la seva obra, així que vaig estar investigant i vaig trobar aquest poema que em va fascinar. Tracta sobre un amor perdut que va dir que tornaria però no ho farà. La meva part preferida és la del final, quan la Sylvia es diu a sí mateixa que millor hauria d'haver estimat a un ocell de Tro (un au de foc en la mitologia índia de Nord Amèrica) perquè almenys a la primavera haguera tornat. Desitjo que us agradi.
dissabte, 4 de desembre del 2010
Sylvia Plath - Mad Girl's Love Song
"I shut my eyes and all the world drops dead; I lift my lids and all is born again. (I think I made you up inside my head.) The stars go waltzing out in blue and red, And arbitrary blackness gallops in: I shut my eyes and all the world drops dead. I dreamed that you bewitched me into bed And sung me moon-struck, kissed me quite insane. (I think I made you up inside my head.) God topples from the sky, hell's fires fade: Exit seraphim and Satan's men: I shut my eyes and all the world drops dead. I fancied you'd return the way you said, But I grow old and I forget your name. (I think I made you up inside my head.) I should have loved a thunderbird instead; At least when spring comes they roar back again. I shut my eyes and all the world drops dead. (I think I made you up inside my head.)"
dijous, 30 de setembre del 2010
dilluns, 27 de setembre del 2010
Ja tinc bici!
I no és de Maastricht, és de Kanne, un poble belga que està tocant la meva ciutat. Per arribar allà vem agafar un mini-bus i un cop al centre vem buscar el carrer (Bovenstraat: carrer que puja, no confondre amb Onderstraat: que és el mateix carrer però la part final, la que baixa) on un home molt carismàtic, en Paul, venia bicicletes darrera casa seva, en un garatge molt atrotinat.
Em va vendre una bicicleta que estava molt bé per 30 euros, no té marxes ni frena bé la roda de davant, però segueix essent de les millors que he vist. L'home era tan adorable, que apart d'ajustar-nos el seient, posar un 'ring-ring' a tots els manillars i regalar-nos llums de recanvi, va voler treure's una foto amb nosaltres i ens va ensenyar que, dins del garatge, tenia un petit racó on penjava fotos de persones que, com nosaltres, vem comprar-li les bicicletes i li vem caure bé. Fins i tot ens volia convidar a prendre una cervesa!
Però el més màgic de tot, era que en Paul no parlava ni una paraula d'anglès ni francès, però es feia entendre intensament.
 |
| Tinc molt clar que quan em robin la bicicleta tornaré a Kanne per comprar-li una de nova a ell. |
El camí de tornada el vem fer pedalejant, uns 6 km, passant entre camps verds i sentit el vent xiulant entre els radis de les rodes. Tenir una bicicleta en aquest país és quelcom fantàstic: és un bitllet que et convida a descobrir paisatges, olors, sons... que d'altra manera no hauries pogut experimentar.
I avui començo classes d'holandès! ;-)
dijous, 16 de setembre del 2010
Els estudis a Maastricht
A Maastricht Universiteit els estudis segueixen una diferent estructura que a molts d'altres països: en comptes de dos semestres tenen 5 períodes i apliquen un sistema innovador pel que són reconeguts arreu d'Europa: el PBL (Problem-Based Learning). Consisteix en seguir 7 passos per tal de poder profunditzar bé en la matèria:
Discussió preliminar
1. Aclarir conceptes
2. Definir problemes
3. Anàlisi dels problemes, pluja d'idees
4. Classificació sistemàtica de l'anàlisi
5. Formular objectius d'aprenentatge
Estudi individual
6. Estudi individual
Presentació d'informes
7. Discussió
Examen
D'aquesta manera, una assignatura del primer període, com La Idea d'Europa, està dividida en dos: una "conferència conjunta" (Joint Lecture) de 8.30 a 10.30 els dimarts i els divendres, on un professor imparteix classes magistrals davant d'uns 200 alumnes i exposa idees que s'han d'estudiar per l'examen i després una tutoria d'11 a 13h els mateixos dies, en classes de 15-20 persones on es segueix el sistema PBL.
Dins d'aquestes tutories, tenim un seguit d'assignacions, 11 en total, i en treballem una per classe, on llegim un text, busquem les idees principals, exposem el que no ens ha quedat clar i plantegem unes 5-6 preguntes que ens ajudarien a comprendre-ho millor (eix cronològic de la Història d'Europa, biografia dels autors, perspectives d'anàlisi del concepte "Europa" etc.). Tot el debat va dirigit per un/a Chair (però no Cher de "do you believe in love after love") que ens tocarà ser-ho a tots (a mi el 15 d'Oct. aarg!) i apuntat a la pissarra per un altre alumne (que també ho hauré de fer jo el dia 12 d'Oct).
E cuando arrivo a casa a seguir treballant! Haig de llegir les lectures obligatòries d'aquella assignació (unes 100 pàgines), prendre'n notes i també respondre les preguntes que ens hem plantejat a classe (que no són, precisament, moco de pavo). A més a més, s'ha de dir, que aquestes lectures les haig d'anar a buscar a la biblioteca, perquè no totes estan en el Reader, i és una missió impossible! La biblioteca sempre està plena i malgrat hi hagi 7 còpies d'un mateix llibre i no es puguin treure en préstec, quan arribes no trobes res! Tothom els està fotocopiant en el mateix moment! Has d'anar allà a primera hora del matí (8.30) o bé fer el que estic procurant ara: buscar les lectures per assignacions de setmanes futures.
Però... no acaba aquí la cosa!
Ahir vaig començar l'altre assignatura en la que estic matriculada, Back to the sources (Tornar a les fonts), que només és els dimecres d'11 a 13h, i vaig sortir en estat de xoc: per dimecres de la setmana que ve hem de fer un assaig d'entre 1200 i 1400 paraules sobre la Declaració de Schuman! No sobre la declaració en sí, sinó sobre les fonts que hem fet servir per trobar la original, comparar-la amb altres versions, interpretar perquè hi ha parts modificades, quins arguments estan al rerefons etc. (Lectures obligatòries: 100 pàgines més)
Total, que una cosa està assegurada: o aprendré a gestionar-me el temps, energies i estrès en aquest any o ja no ho faré mai!
Però haig de dir quelcom a favor: estic molt motivada! M'encanta exigir-me tant i veure que, amb molt d'esforç, mica en mica, vaig complint objectius, aprenc i em queden ganes de voler aprendre més!
Us deixo amb una foto del meu escriptori a les 8am d'aquest matí:
Ah! I segueixo sense bici!! jajaja
Discussió preliminar
1. Aclarir conceptes
2. Definir problemes
3. Anàlisi dels problemes, pluja d'idees
4. Classificació sistemàtica de l'anàlisi
5. Formular objectius d'aprenentatge
Estudi individual
6. Estudi individual
Presentació d'informes
7. Discussió
Examen
D'aquesta manera, una assignatura del primer període, com La Idea d'Europa, està dividida en dos: una "conferència conjunta" (Joint Lecture) de 8.30 a 10.30 els dimarts i els divendres, on un professor imparteix classes magistrals davant d'uns 200 alumnes i exposa idees que s'han d'estudiar per l'examen i després una tutoria d'11 a 13h els mateixos dies, en classes de 15-20 persones on es segueix el sistema PBL.
Dins d'aquestes tutories, tenim un seguit d'assignacions, 11 en total, i en treballem una per classe, on llegim un text, busquem les idees principals, exposem el que no ens ha quedat clar i plantegem unes 5-6 preguntes que ens ajudarien a comprendre-ho millor (eix cronològic de la Història d'Europa, biografia dels autors, perspectives d'anàlisi del concepte "Europa" etc.). Tot el debat va dirigit per un/a Chair (però no Cher de "do you believe in love after love") que ens tocarà ser-ho a tots (a mi el 15 d'Oct. aarg!) i apuntat a la pissarra per un altre alumne (que també ho hauré de fer jo el dia 12 d'Oct).
E cuando arrivo a casa a seguir treballant! Haig de llegir les lectures obligatòries d'aquella assignació (unes 100 pàgines), prendre'n notes i també respondre les preguntes que ens hem plantejat a classe (que no són, precisament, moco de pavo). A més a més, s'ha de dir, que aquestes lectures les haig d'anar a buscar a la biblioteca, perquè no totes estan en el Reader, i és una missió impossible! La biblioteca sempre està plena i malgrat hi hagi 7 còpies d'un mateix llibre i no es puguin treure en préstec, quan arribes no trobes res! Tothom els està fotocopiant en el mateix moment! Has d'anar allà a primera hora del matí (8.30) o bé fer el que estic procurant ara: buscar les lectures per assignacions de setmanes futures.
Però... no acaba aquí la cosa!
Ahir vaig començar l'altre assignatura en la que estic matriculada, Back to the sources (Tornar a les fonts), que només és els dimecres d'11 a 13h, i vaig sortir en estat de xoc: per dimecres de la setmana que ve hem de fer un assaig d'entre 1200 i 1400 paraules sobre la Declaració de Schuman! No sobre la declaració en sí, sinó sobre les fonts que hem fet servir per trobar la original, comparar-la amb altres versions, interpretar perquè hi ha parts modificades, quins arguments estan al rerefons etc. (Lectures obligatòries: 100 pàgines més)
Total, que una cosa està assegurada: o aprendré a gestionar-me el temps, energies i estrès en aquest any o ja no ho faré mai!
Però haig de dir quelcom a favor: estic molt motivada! M'encanta exigir-me tant i veure que, amb molt d'esforç, mica en mica, vaig complint objectius, aprenc i em queden ganes de voler aprendre més!
Us deixo amb una foto del meu escriptori a les 8am d'aquest matí:
Ah! I segueixo sense bici!! jajaja
Subscriure's a:
Missatges (Atom)