Em sap realment greu no haver seguit escrivint aquest blog, els esdeveniments diaris han estat tants i tant intensos que escriure curiositats o explicar com em va a nivell general sempre ha passat al temut "mañana" de Larra. Amb l'afegit que la meva càmera digital ha deixat de funcionar i m'he quedat sense poder captar i il·lustrar tot el que us volia explicar.
Però com que farem que això no sigui determinant, avui sí, explicaré amb perspectiva els meus primers 3 mesos d'Erasmus a Maastricht i espero que els qui encara us passeu per aquí de tan en tan, us agradi de llegir i volgueu comentar.
Tal i com vaig explicar, he estat estudiant el Minor d'European Studies: vaig aprovar les dues assignatures del primer període (la Idea d'Europa i Tornant a les fonts [quina traducció més dolenta de "Back to the sources"]) i ara estic cursant dues més: Grans Expectacions que tracta sobre la UE, la seva història, organismes, mecanismes de presa de decisions, punts febles etc. i Eines de Negociació, que ja la tinc aprovada (2/3), que consistia en aprendre teoria sobre les negociacions i fer tres simulacres representant un país en diferents comitès de la UE (COREPER i CFSP). A les dues primeres negociacions vaig representar Gran Bretanya, a la pròxima que tractarà sobre Geòrgia representaré Itàlia al Consell Europeu.
D'impressions generals haig de dir que estic molt contenta d'aquesta aventura, no només estic aprenent molt a la universitat i he guanyat vocabulari i fluïdesa en anglès, sinó que sento que estic sent molt autèntica i molt oberta a rebre tot el que el món em pot oferir. He conegut gent fantàstica, molts dels quals marxaran per Nadal i ja no tornaran, però amb els quals desitjo poder mantenir el contacte. Hem celebrat molts sopars internacionals, sobretot amb els meus amics d'Hongria que són un tros de cel.
 |
| Aquesta foto és de l'últim sopar, "Catalan dinner", que vem organitzar la Sílvia i jo i on vem preparar dues delicioses truites de patates, pà amb tomàquet, amanida, formatges varis, olivetes i tomàquet amb herbetes... tot rebó! |
Els caps de setmana normalment els he aprofitat per viatjar una mica, he estat a Brussel·les (Bèlgica), Aachen, Düsseldorf i Colònia (Alemanya), la Haia, Rotterdam i Delft (Països Baixos) i Luxemburg. Aquest cap de setmana marxaré a Edimburg a veure al meu amic trotamonde! :)
També he rebut vàries visites que m'han fet molta il·lusió. Al principi em va resultar estrany que el meu "món" de Catalunya pogués mesclar-se amb el meu "món" d'aquí, per mi eren dues realitats molt diferents que tenien la meva percepció com a únic nexe. Compartir els meus carrers, els meus racons i llocs preferits amb aquestes amistats, ha estat com despullar el cor i mostrar directament l'ànima. Estrany al principi, molt reconfortant al cap dels dies.
Viure a Maastricht i fer-ho sola, m'ha donat la oportunitat de coneixe'm molt més i veure en què destino el meu temps lliure. La ciutat és perfecte per això, tot i ser petita i amb ambient de poble, ofereix un gran nombre d'activitats i d'entreteniment que et fan sentir molt acollida. He estat aprenent holandès, fent un curs d'art contemporani, de drets humans, una introducció a la teràpia Chakra... I també he celebrat Carnestoltes l'11 de l'11 a les 11:11 i Sinterklaas el 5 de desembre. També han fet molts festivals de música, pop-rock al Setembre on vaig descobrir Blue velvet, Jazz a l'Octubre-Novembre etc.
I ja gairebé han passat 4 mesos i m'ha passat més ràpid que un sospir. M'hagués agradat haver tingut més temps per escriure cartes a tots els amics i mantenir més l'amistat en la distància, però potser ara era el moment per sentir que començava de nou i desitjar que seguíssiu estimant-me quan tornés per explicar-vos-ho tot. Malauradament per alguns no serà així. D'altra banda he descobert que hi ha personetes amb les qui pots seguir obrint el cor travessant milers de kilòmetres i canvis d'hora, personetes que sents que estan presents encara que no vegis sovint, que pots seguir coneixent i estimant com si estiguèssin ben bé al teu costat.
De moment això és tot!
Vindré per Nadal, espero fer un cafè/xocolata de retrobament amb tots! Fins aviat,
Carla
PD: Si us pregunteu per la passada actualització, vaig veure la pel·lícula "Sylvia" que tracta la tempestuosa vida d'una escriptora nord-americana. Està molt ben interpretada per la Gwyneth Paltrow i em va deixar la sensació que volia saber molt més sobre l'escriptora i la seva obra, així que vaig estar investigant i vaig trobar aquest poema que em va fascinar. Tracta sobre un amor perdut que va dir que tornaria però no ho farà. La meva part preferida és la del final, quan la Sylvia es diu a sí mateixa que millor hauria d'haver estimat a un ocell de Tro (un au de foc en la mitologia índia de Nord Amèrica) perquè almenys a la primavera haguera tornat. Desitjo que us agradi.
