Maastricht: les bicicletes

És completament espectacular el tema de les bicis a la ciutat, no n'havia vist mai tantes! És el mitjà de transport més utilitzat ja que et permet arribar pràcticament a qualsevol punt de la ciutat en 10 minuts, no contamina i els carrers estan més que preparats per a que circulin. De fet, estic segura que tens més possibilitat de que t'atropelli una bici que un cotxe, ja que, apart que n'hi ha menys, aquests paren 20 metres abans de que tu vagis a creuar i les bicis (o els ciclistes) no tenen, habitualment, cap tipus de consideració.

Aquí podeu observar l'aparcament de bicicletes de l'estació de tren de Maastricht

El curiós de tot plegat, és que malgrat el gran nombre de bicis que hi ha, és pràcticament impossible aconseguir-ne una!! Les noves valen entre 200 i 500 euros i les pots trobar al costat de l'estació de tren i en algun gran supermercat, però les de segona mà només hem trobat una tenda, la de Jules&you (una empresa que ofereix TOTS els serveis que pugui necessitar un estudiant, és increïble, mereix una entrada pròpia que ja faré més endavant), que les venen per uns 50 euros ben atrotinades, sense llums i sense res.

Avui, però, ha vingut un senyor amb un camió ple de bicis a la nostre residència (guesthouse) i les anava traient una a una mentre senyalava a una persona entre la massa i la oferia per un preu determinat (bastant màfies, s'ha de dir, mirava la bici i deia: "aquesta 75" "aquesta 30" "aquesta per un noi petit" "aquesta per la noia rossa" etc.). Un noi català que està estudiant aquí també, el Dani, n'ha comprat una que li faltava un fre, però estem tots ja tan desesperats per una que se l'ha quedat igualment. El senyor de les bicis ha esgotat existències i ha dit que demà en portarà més. Aviam si tinc sort i em toca alguna!

També existeixen altres maneres d'aconseguir una bici, precisament ahir em van explicar que un grup de nois tornava a casa al vespre i un home els hi va oferir una bicicleta per 10 euros. Li van preguntar si en tenia més i va mirar a banda i banda del carrer i els hi va respondre que sí, així que no cal ser molt espavilat per deduir que estava venent una bicicleta robada.

De fet, acabes pensant que tot plegat és un cicle i que no augmenta mai el número de bicis, sinó que es van robant i venent, robant i venent fins l'infinit.

A la Veronkia, la meva amiga búlgara, li han dit que hauria de gastar més diners en la cadena que en la bici. No deixa de ser curiós.

I l'altre qüestió és: com sabràs quina és la teva? Doncs existeix una petita modalitat de tuning bicicletil que consisteix en posar-li bosses de plàstic al darrera, com les alforges dels burros, o bé posar una funda al seient (que mola més si és impermeable per quan plogui). Mireu, mireu:

Bé, demà és la meva primera classe, primer una Joint Lecture a la Facultat de Business i després una tutoria de La Idea d'Europa a la facultat d'Art i Ciències Socials (que seria pròpiament la meva). Ja us aniré explicant més cosetes!! :)