Ja tinc bici!

I no és de Maastricht, és de Kanne, un poble belga que està tocant la meva ciutat. Per arribar allà vem agafar un mini-bus i un cop al centre vem buscar el carrer (Bovenstraat: carrer que puja, no confondre amb Onderstraat: que és el mateix carrer però la part final, la que baixa) on un home molt carismàtic, en Paul, venia bicicletes darrera casa seva, en un garatge molt atrotinat.

Em va vendre una bicicleta que estava molt bé per 30 euros, no té marxes ni frena bé la roda de davant, però segueix essent de les millors que he vist. L'home era tan adorable, que apart d'ajustar-nos el seient, posar un 'ring-ring' a tots els manillars i regalar-nos llums de recanvi, va voler treure's una foto amb nosaltres i ens va ensenyar que, dins del garatge, tenia un petit racó on penjava fotos de persones que, com nosaltres, vem comprar-li les bicicletes i li vem caure bé. Fins i tot ens volia convidar a prendre una cervesa!

Però el més màgic de tot, era que en Paul no parlava ni una paraula d'anglès ni francès, però es feia entendre intensament.

Tinc molt clar que quan em robin la bicicleta tornaré a Kanne per comprar-li una de nova a ell.

El camí de tornada el vem fer pedalejant, uns 6 km, passant entre camps verds i sentit el vent xiulant entre els radis de les rodes. Tenir una bicicleta en aquest país és quelcom fantàstic: és un bitllet que et convida a descobrir paisatges, olors, sons... que d'altra manera no hauries pogut experimentar.

I avui començo classes d'holandès! ;-)